sábado, 15 de mayo de 2010

Poesia catalana, senyor Jofre.


Joan, la mare et pega.
-si?en serio oh i tant!
Què penses Joan!?Què et preocupa?!
penso en el dia de demà; penso en si els meus fills sortirán igual d'imbècils que tu i que jo.
Penso en agafar-me la baixa per poder apendre a ser un guarro toca-tites.
Només penso en tocar.me la tita. Fins i tot, quan ploro, ni una llàgrima em surt, només em toco i axí expresso el meu disgust.
Toca'm, toca'm..ohh si bibiana, vine aquí i frega'm els peus a l'ano. Toca'm el recte fins on puguis.
Vull treure sang pels ulls i morir.me de plaer.
Tot axò m'ho fas tu, mare.
- La mare que et pega?
- No. La mare teva.